Un dia més

La vida un dia més
em posa el plat a taula.

Remeno amb la cullera
una sopa de lletres
on procuro no caure.

A força d'abocar-me,
sumo factors de risc
salvats per la paraula.

Cap home no serà

Cap home no serà mai més lleial que els mots
i els mots són infidels;

ens hi agafem, però:
fa massa por el silenci.

El full, com un llit buit, espera blanc
rebrecs que en gargotegin la llisor;
el cos, com un full blanc, espera dits
que no diguin mentides,

malgrat saber
que no hi ha escrit (ni amor) sense traïció,
que fins i tot el silenci fa trampes.

Noctàmbula

La por és noctàmbula: ara et mira amb uns ulls
rodons com les taronges
que espremeràs demà quan et despertis;

demà a ple sol terrors escorreguts
degotaran
la vitamina àcida;

demà
(la molla dels malsons
és xopa de certesa),
de la polpa de la por en faràs suc.

Sec del mullat,
o rius de les sequeres.

És en premsar el fruit de la fosca que se'n destil·la la llum.

L'escuradents

Escric com l'escuradents
burxa el cau de la brutícia
amagada entre les dents.

Malgrat la blancor postissa
i l'or dels queixals comprats
esmusso cada forat
corcat, i amb vers esmolat
(fil dental, seda, sedal)
en trec veritats de fons
podrides a les genives.
Furgo nervi, carn i espina.

Escric, i és rossegar l'os
amb la millor dentadura.

Massatge

Quan em cargolo molt
i no sé on para el nord
ni on em comença el cap
ni on m’acaba la cua,

tinc un amic amb dits
esmolats com la pua

que, de l’osca que sóc,
de les cordes que sóc,
de l’instrument que moc,
en treu la millor música.

M’endinsa veritats
al cau de les ferides,

sap fer caure raons;
enderroca maons
a força de petons,

i la vida desbrida.

Sap desfer-me amb els dits
els nusos, poc a poc,
com en un striptease...
descabdellar- me tota,

acordar desacords,
afinar-me la nota.

I la bola,
la pilota,
si ell l’adoba amb els dits,
se’m torna un prat toooooot llis,

verd de menta i magenta quan la llengua m’argenta,
i la vida és un prat de mans que mai no acaben.

Pols

Enverino veritats
o és la veritat que m'enverina.

Posats a triar,
m'estimo més que mori ella
que no pas jo.

Indolenta

Si em punxen no em treuen sang.
Ni el canó d'una pistola al clatell
no em faria pas avui
patir per mi. Teniu, preneu-la, doncs,
la meva sort: us la poso a les mans.
Què en faria jo de la sort si ara ell
ja no és amb mi?

Ni una navalla al melic.
Ni el teu adéu traïdor
no em faran pas avui patir per mi.

Que no es pot ferir un difunt.

Ahir l'adéu del pare m'obria en canal.
I tu vols, ara, esgarrapar-me els braços?

Fuig, esbarzer!
Si em punxes no en trauràs sang.
Rajo, m'escolo, em dessagno per ell,
que et quedi ben palès, no pas per tu.

Si em punxes no en trauràs res.
Tot s'ho va endur.

Rosec

He renunciat a la pau
que suposa la ignorància;

per no ser una dona rància,
per no ser un melic babau,
per no ser una sabatilla,
he renunciat a la pau.

Tot per governar la nau
(vull ser el que faig, no el que em passa,
malgrat faci amb poca traça
i el que em passi em faci mal).
I ara el poc em sembla massa
i el xiu-xiu torna sarau.

Entre ser la circumstància
i viure amb aquest rau-rau,
he renunciat a la pau.



La traducció a l'italià és un regal de
Giovanni Miraglia, grazie, caro

Tarlo
Ho rinunciato alla pace
che suppone l’ignoranza.
Per non essere una donna rancida
per non essere un ombelico babbeo
per non essere una ciabatta,
ho rinunciato alla pace.
Tutto per governare la nave
(voglio essere quello che faccio, non quel che capita,
malgrado faccia con poca bravurae quello che capita lo faccia male).
E adesso il poco mi sembra massae il pio pio si fa baruffa.
Fra essere la circostanzae
vivere con questo rimorso,
ho rinunciato alla pace.

Hi ha jardins verticals

Hi ha jardins verticals: en són els teus poemes,
també la migdiada
de diumenge
i el cafè curt
d'alguns dilluns,

i els petons
que m'arriben
els dimecres
de la finestra teva
a la finestra en punt.

Tanta por horitzontal, tantes sequeres.

Per alçar primaveres,
ens ha calgut només un pam de terra
ens ha calgut només un tros de llum.

Represa

Damunt la pell estesa al sol
plouen petons perpendiculars
l' aigua vertical ve a adobar deserts,
a guarir el cos ressecat del paquiderm.

Ja s'hi endevina el brot; ja creix, ja enfila test
la vida vegetal.

I una flor
fa l'estiu.