dissabte, 6 de juny del 2009

Accident

El dia que els teus mots em van atropellar
vaig morir esclafada a la calçada com
un colom comú qualsevol. El meu dolor,
la meva sang, era sang qualsevol. I tu
eres un vehicle assassí qualsevol com
tants d’altres en circulen.

Avui, però, la gavina que sóc s’afarta
de les despulles d’aquell colom. Avui,
guaita com es nodreix de sang espesseïda,
com m’escura les ales escapçades, com
s’empassa les roderes dels teus mots
i alça la captura al vol.

Nodrit del dolor gris
que em donà nom,
vola el poema amb les ales dels versos
blancs, com l’escuma, valents,
com la mar.

4 comentaris:

  1. La darrera estrofa, preciosa, Laura.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Pep, i benvingut als meus jardins!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Ei, Laura, que no és laprimera vegada que et visito, encara que sí que és la primea que et comento quelcom.
    Som reticent a comentar la poesia perquè la trobo massa personal com per fer-hi comentaris. O m'agrada o no m'agrada, però qui soc jo per dir res dels sentiments del poeta?

    ResponElimina