Contra vents de boca alço castells de vent:
tinc el vent al cap, tinc al cos el vent,
i si bado boca és per cridar a tot vent:
duc el vent de cara, duc la mata al vent.
Cop de rem, oratge, sóc un cop de vent,
vaig contra marea, vaig contra mal vent,
que a la ventadora se l’emportà el vent
i la barca nova no es gira a tots vents.
Tinc un vent al cap, tinc al cap un vent
que oposa divises a un món ple de vent,
contra la ressaca, contra el mal invent
de la vela mansa, vida d’escrivent:
escriure l’espasme, la dent, i bon vent!
Tinc un vent al cos, tinc al cos un vent
que arbora un deliri de supervivent:
mai no fer-se fotre per cap vent del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada