GAC

Quan encara no sabia que GAC

no eren les sigles del Gran Atles

Contemporani, em mirava el globus

terraqüi amb la candidesa de qui

mai no ha petat la cremallera d'una

talla trenta-vuit.

Ara que sé què vol dir GAC,

em miro les rodoneses del món

amb la mateixa condescendència

que el meu mapa mundi. I alhora,

amb la mateixa impietat.

Avi

A tu et corcà l'oblit fins a desaparèixer.

A mi em corca el record.

I és pel corc que morim.

Pedra

La tebior era al pèl

del pit de l'estimat:

els meus dits el fregaven insistents

com qui vol treure màgia

d'una llàntia vella.

A força de fregar, però,

mai no em va sortir al pas

cap geni; a força de carícies,

cap miol.

Cap cor no bategava dintre, i tanmateix,

la tebior era al pèl, la màgia al pèl.

Deu anys d'acaronar una pedra

no l'han tornada pas un gat.

Tot escalf era fals

i geni i cor, mentida.

Si no fos que l'escalf era el refrec,

si no fos que el geni era jo,

si no fos que el cor que em sentia bategar

als artells i animava la pedra erma,

muscle obstinat fins al defalliment,

tothora va ser el meu.

Segona volta

Vaig ser bona amb el dimoni

i he estat dolenta amb déu.

No busco qui em condemni,

qui em perdoni. Busco

el camí de retorn, de l'error a

la pregunta.

Només busco la pregunta correcta.

Zona cega

Quan em penso que dic la veritat

enganyo com ningú. Fins i tot jo

em crec la mentida.