dimarts, 20 d’abril de 2010

Magna

Duc al cos l'enemiga i al cor la confident:
sóc la gelera ardent, i el foc de la carícia
em glaça muscle i dent. Tot per una mentida
que vaig beure fa temps dels llavis d'un amant:

no era gran, no sóc gran; ningú no és diferent.

10 comentaris:

  1. Cada dia m'agraden mès els teus versos, hi estic enganxat, i ara que la falera compradora de llibres ens envaeix per tot, crec que t'hauries de plantejar seriosament sortir de l'armari, del teu jardí tant acollidor i còmode i publicar, sempre amb el permís dels senyors editors, es clar. Es egoisme consumista o es la mania compulsiva de la possessió, però m'agradaria poder-te tenir en una estanteria de casa per poder-te rellegir quant em vinguès de gust, sovint.

    ResponElimina
  2. tot i que tinc Coartada, t'agraeixo l'empenteta, Xavier. Un dia d'aquests...

    ResponElimina
  3. Fantàstic, Laura, com tot el que fas! amb el teu permís, t'enllaço al meu blog, per tenir-te a mà.
    Una abraçada!
    Míriam

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Míriam, enhorabona pels teus versos!

    ResponElimina
  5. Laura, on puc trobar "eròtiques i despentinades"?

    ResponElimina
  6. Anna, justament el dia de Sant Jordi el vam tenir a les mans, era a la Catalònia. Gràcies!

    ResponElimina
  7. Hola Laura,

    El poema em traspassa la pell i l'esgarrapa per l'alçada que té!!! Són necessaris poemes com el teu.

    De part de la Sandra, del grup de l'Anna, també!!!

    ResponElimina
  8. Gràcies, Sandra! Et vam trobar a faltar ahir. Una abraçada.

    ResponElimina