Devora

La ment és dins la mentida;
el verí, dins la veritat.

Per sortir de l'atzucac, m'agafo a un pre-
sentiment que té les ales
de cera.

Volo massa a prop del cor.

Daina

Equivocar-se de camí
no serà mai un encert, ni
la solució més econòmica.
Esgarriar-me, quan buscava
una drecera; heus aquí
la pressa amb què sempre ensopego.

Un cop més m'he allunyat massa de casa, sóc
--m'has dut, sender de dits-- lluny, massa
lluny de mi mateixa.

I és des de l'estranyesa d'aquest lloc desconegut
que vaig tornant a mi per un paisatge nou,
m'aturo en tot: hi ha un pou al marge del camí
ran de riu, i una evidència enfiladissa, molsa,
polpa a l'os de la pedra de sempre.

Em sento el pas lleuger com una daina jove.
Puc veure casa meva. No l'havia vist mai
des d'aquest lloc.

Clim-àtic

Desgela

i, sota el gel, coves i rierols
de confiança plena.

Ragen els pous, i els rius
trepanen llum a les parets de glaç.

Forats!, per on no fugir més.
Forats on abocar-se a badar

boca.

El cofre

"Per escriure has de tenir consciència

d'estil, d'artesania, i de la pròpia mort".

Jaume Cabré

Amb consciència de mot i consciència de mort,

que escriure és joc: el joc on em jugo la vida,

invento la mentida on desar els collarets,

els anells i les brides d'or, i el mapa difunt.

Invento fum, que el fum és la pell de la flama;

que el fum és la barana on s'aboca la fe.

Invento el vers, que el vers és la pell de la por.

Al fons de les ninetes i als polsos i als turmells

fogueres soterrades m'encenen els poemes:

veritats que mosseguen malgrat no tenir dents.

Invento el mos, que el mos és el crit de la fam;

que el mos és ham, reclam, caiguda d'ulls, escot.

Invento el brot, que el brot és el braç de la flor.

Brases, les primaveres; brasa, el cos consumit;

i al full, com focs follets, fatus interrogants.

.

Amb consciència de mot i consciència de mort,

que escriure és perdre el joc i guanyar-hi la vida.

Curs de natació

Com qui buida d'aigua la piscina
perquè els nens aprenguin a nedar
de forma totalment segura,

viure amb braçals;

estimar amb
suro.

Llançar-se al buit d'uns ulls,
quan no miraven.