Marxa el mal i en queda el forat; se'm fa
més present que mai el membre extirpat.
Polsim de papallona als dits; polsim
d'ales de por, quan la por ja ha volat.
Un estrip, al vestit de nit que més
m'escau, i un estrip al crit. Allà on duia
l'ou, ara hi covo el cau del corc: cervell
oscat, tou, com un pa ple de mentides.
dijous, 16 de maig del 2013
dimecres, 15 de maig del 2013
Amb la mateixa fe
Amb la mateixa fe que ploro, ric,
amb la mateixa fe en l'amor
com en la guerra,
i la riquesa és a les mans
que enfilen pins
com a les soles
dels peus que arrasen els camins:
amb la mateixa fe que guanya
terreny, el trepig devasta
--terra premuda, cos
desarrelat--.
Les mans s'arrapen a la branca per anar enllà
i l'arrenquen.
amb la mateixa fe en l'amor
com en la guerra,
i la riquesa és a les mans
que enfilen pins
com a les soles
dels peus que arrasen els camins:
amb la mateixa fe que guanya
terreny, el trepig devasta
--terra premuda, cos
desarrelat--.
Les mans s'arrapen a la branca per anar enllà
i l'arrenquen.
dilluns, 6 de maig del 2013
El lleó
Quan
el rugit del lleó travessa els barrots
només
queda repetir-se: "no en pot sortir".
Amb
tot, no podràs, ni lleó ni rugit, fer-los desaparèixer...
Que el
rugit t’eriça el borrissol del clatell
algunes
nits, tan cert i tan present com tu
mateix? A mi no cal que m'expliquis l'esforç
titànic
que és entomar el bleix i repetir-se:
"no
en pot sortir". I, sense girar el cap, seguir
caminant,
tothom indiferent al teu pols
secret
amb la por, soldat, amor meu, seguir
caminant
malgrat i valent; malmès, desarmat i petit i sense
cap
reconeixement, cap altra premi que el coratge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
