Oscat

Marxa el mal i en queda el forat; se'm fa
més present que mai el membre extirpat.
Polsim de papallona als dits; polsim
d'ales de por, quan la por ja ha volat.

Un estrip, al vestit de nit que més
m'escau, i un estrip al crit. Allà on duia
l'ou, ara hi covo el cau del corc: cervell
oscat, tou, com un pa ple de mentides.

Amb la mateixa fe

Amb la mateixa fe que ploro, ric,
amb la mateixa fe en l'amor
com en la guerra,

i la riquesa és a les mans
que enfilen pins

com a les soles
dels peus que arrasen els camins:
amb la mateixa fe que guanya
terreny, el trepig devasta
--terra premuda, cos
desarrelat--.

Les mans s'arrapen a la branca per anar enllà
i l'arrenquen.

El lleó

Quan el rugit del lleó travessa els barrots

només queda repetir-se: "no en pot sortir".

Amb tot, no podràs, ni lleó ni rugit, fer-los desaparèixer...

Que el rugit t’eriça el borrissol del clatell

algunes nits, tan cert i tan present com tu

mateix? A mi no cal que m'expliquis l'esforç

titànic que és entomar el bleix i repetir-se:

"no en pot sortir". I, sense girar el cap, seguir

caminant, tothom indiferent al teu pols

secret amb la por, soldat, amor meu, seguir

caminant malgrat i valent; malmès, desarmat i petit i sense

cap reconeixement, cap altra premi que el coratge.