diumenge, 19 de juny de 2016

Pèsol

Si et germinava un pèsol al pulmó                        
i en creixia una planta, sabries
què és morir-se de verdor, què és morir
tota branques.   I respirar l’ofec
de la llavor, i la laringe, vana,
no veure fi ni pressentir claror                               
enllà de la barana

del llavi, que empassà el botó rodó                     
pel conducte de l’aire;
pessic, arrel i brot, i cop de por.     
La por, que germinava. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada