dimecres, 11 d’abril de 2018

Humanitat

I que guapes serem quan serem una i moltes;
quan siguem tots en una, ascendència infinita.
Un ull verd i un daurat. Una boca molsuda.
Molsa vermella al sexe, les aixelles i el cap.
I les celles ben negres. Progenitura mixta.

I la lluna, ben pruna i sense dol
del blanc. Cada rostre, un fractal
de la natura nostra.

Un poema al fonema.
Concentrar i expandir-se.



.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada