dimarts, 9 d’octubre de 2018

I ser la barca

No ser la mar ni el port, ser-te la barca. 
Gronxar el sospir. La veu, que no s'hi veu.
I aquest silenci ple que sona arreu,
que aleni pell enllà de les onades. 
Que, si no toca fons, suri la sort.
I ser la barca, no ser l'horitzó.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada