dimecres, 1 d’abril de 2009

Massatge (II)

Deixaré caure els dits damunt l’espatlla nua
dels teus versos ferits, i en cada contractura
desnuaré secrets empedreïts de runa;
fòssils sota la pell,
aigua sota la duna.

Deixaré caure els pits damunt la plana bruna
del teu cos, i escriuré la pell amb mots d’escuma.
Cada quist, cada banya, serà engruna, una engruna...
Cada crit deslliurat,
un udol a la lluna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada