dimarts, 9 d’octubre de 2018

I ser la barca

No ser la mar ni el port, ser-te la barca. 
Gronxar el sospir. La veu, que no s'hi veu.
I aquest silenci ple que sona arreu,
que aleni pell enllà de les onades. 
Que, si no toca fons, suri la sort.
I ser la barca, no ser l'horitzó.






diumenge, 26 d’agost de 2018

Memòria

Que la sorra ho sap tot, de qui trepitja,
si corre o si camina sense rumb;
si és gos o si és ocell, gota de pluja.
Sap la força del pas i el pes que du.

La sorra du el seu pes: saber-ho tot.

Fins que una nova onada
n’esborri tot record. 



dilluns, 21 de maig de 2018

Si la música fos

Si la música fos l'amagatall            
on desar les paraules preferides
perquè no et fugin mai, potser podries
cantar aquest plor que ha volgut plorar en vers.

Potser podries cantar la llunyania,    
ballar amb els braços sense moure els peus,
encaixar el vers que no encaixa 
en la veu, com la gemma en 
l'anell d'una promesa.

Que no hi veu ni sap dir clavell o rosa,   
el trau de la solapa de la boca.




Foto: Anna Buxaderas



dimecres, 11 d’abril de 2018

Humanitat

I que guapes serem quan serem una i moltes;
quan siguem tots en una, ascendència infinita.
Un ull verd i un daurat. Una boca molsuda.
Molsa vermella al sexe, les aixelles i el cap.
I les celles ben negres. Progenitura mixta.

I la lluna, ben pruna i sense dol
del blanc. Cada rostre, un fractal
de la natura nostra.

Un poema al fonema.
Concentrar i expandir-se.



.

dijous, 8 de febrer de 2018

Sang*

Jo dic que el que portem al cor no és delicte. 
Desat, l'odi o l'amor, no pot fer mal ningú
llevat qui el du, que el pes
emboira els ulls i esborra l'horitzó.
I el secret és un cingle          on cau l'ahir,
                                   que despenyat
             mai no es farà demà.

Jo dic que el que portem al cor és memòria
nonada. És promesa estimbada que ofega 
el primer plor.
I jo dic que la sang va per dintre i no cou, 
si no raja no cou, 
si no floreix no neixen el dolor ni la veu. 
Que és lliure de per dintre agrumollar-se'm l'odi.
Que és lliure de per dintre córrer vermell l'amor. 


*El poema estira una frase (primer vers) d'un twit de @JosepJulien ;-) 

dilluns, 4 de setembre de 2017

Continuar-me


Continuar-me al mar
Continuar-me a l'arbre

Continuar-me als braços forts 
d'un nou desig

Veure brostar l'onada
El brot ser broll
La branca, broma blanca

Xopa l'arrel, que sempre recomença,
i la remor de fulles, aigua enllà

Continuar-me al blau 
de la flor   de l'onada   d'ulls endins

Perenne l'horitzó
Abissal, la terra 
on arrelar-me

I no dir-ne amor
No dir el mar ni l'arbre

Al vers   continuar-me.



dimarts, 29 d’agost de 2017

Generació Horiginal a L'Arts Santa Mònica


El projecte Generació Horiginal, que han tirat endavant Marta Huertas i Dídac Rocher, fa un retrat fotogràfic coral dels 15 anys de vida poètica a l'obrador de recitadors i poetes que es troba al Bar Horiginal de Barcelona. Feliç de formar-ne part!



Exposició Santa Mònica, oberta fins al setembre 2017
http://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Generacio-Horiginal


Més informació del projecte fotogràfic
https://generaciohoriginal.wordpress.com/


El bloc de l'horinal en diu coses
http://horinal.blogspot.com.es/


La Lópes ha publicat
el seu segon poemari,
tothom li diu que no pari 
i veu el món per un Forat.



(Versets: Ferran Garcia, Josep Pedrals, Meritxell Cucurella-Jorba)