Cor meu

No et retrauré pas
que, tip de mestressa
i tibades de corda,
vulguis ara volar.

No et retrauré pas
que, tip de mesura
i tisorades al desig,
et pixis ara en cada soca.

No et retrauré pas
que, tip de raons,
reivindiquis ara
el batec del muscle,

i corris a eixordar el desfici
en un pelatge qualsevol,

i tornis esmussat, espellifat i coix,
però sadoll de goig i novetat,
al cau que et va parir
i amb la cua entre cames.

No t’ho retrauré pas.

Al capdavall vaig ser jo qui et vaig treure,
cor meu, a passejar sense corretja.

Scarlett

Em dius: “No tornaran els dies d’esplendor",
que, a força de contemplar-la, la bellesa
va perdent llustre; que gràcia coneguda
és menys estimulant que gràcia per conèixer.
Em dius: "No tornaran, aquelles orenetes".

I jo a manca de dot amb què comprar pigments
que ens avivin el roig, i a manca de quiròfans
on planxar les arrugues
del rostre de l’amor,

em faig un vestit nou amb un llençol vell,
faig versos nous de velles obsessions,
estreno vida vella.

Juro que mai més no
tornaré a passar fam
de novetat.

Veles i vents

Contra vents de boca alço castells de vent:
tinc el vent al cap, tinc al cos el vent,

i si bado boca és per cridar a tot vent:
duc el vent de cara, duc la mata al vent.

Cop de rem, oratge, sóc un cop de vent,
vaig contra marea, vaig contra mal vent,

que a la ventadora se l’emportà el vent
i la barca nova no es gira a tots vents.

Tinc un vent al cap, tinc al cap un vent
que oposa divises a un món ple de vent,

contra la ressaca, contra el mal invent
de la vela mansa, vida d’escrivent:
escriure l’espasme, la dent, i bon vent!

Tinc un vent al cos, tinc al cos un vent
que arbora un deliri de supervivent:

mai no fer-se fotre per cap vent del món.

Cinc dits com cinc poemes

Atrapes l'oceà
dintre la mà tancada,
l'obres i comptes cinc:
cinc dits fan una onada
i van caient tots cinc
com les pomes de l'arbre.
(...)

Recital de poesia per a infants amb Laura López i Granell
en el marc d'Ara Poesia, XIV Festival de Poesia de Girona.

Dimarts 22 de setembre a les 18h
Biblioteca Pública de Girona
Pl. Hospital 6

Viure la vida

Estiu: un nou viatge o un nou ajornament?
No és pas viure la vida, això que fem,
que, per lluny que fugim, en tornar,
ella serà asseguda al llindar de
casa nostra com un marit banyut,
per retreure’ns que fa vint-i-vuit dies
en vam marxar amb les claus i les xancletes,
que vam oblidar el niu per un amor més jove.

I, com l’home oficial i diferit,
la vida ens somriurà condescendent,
desfarem juntes les maletes i farem
el sopar a quatre mans.
I fins farem l’amor melangiosament.
I fins admetrem que l’hem enyorada un xic.
I fins potser ens en tornarem a enamorar.

Que per lluny que viatgem, que per lluny que somniem,
la vida sempre ens espera
i sempre hi tornem,

tot i els arrauxats dies de calor
que ens hauran d’omplir les tardors i els hiverns de sospirs, de pensaments impurs i de poemes,
fins que torni a florir la promesa d'estiu:
un nou viatge, un nou
ajornament.

Jardins a l'Ateneu

Laura

Quan va morir l'avi Josep
la mare va trobar-li en un racó del bitlleter
un paperet on hi deia el meu nom.

Rebregava trossets d'estimació,
esgarrapava noms a la memòria,
també el teu, Gemma; els seus: Nil, Martí, Andreu...

I ara un secret de l'avi viu amb mi,
en el trosset de vida manuscrita
que duc al cor del moneder.