"Tens el mateix avui que tenies ahir,
però ahir no ho sabies. La notícia
d'avui durarà avui i prou, demà
ja sera un dia qualsevol, demà
ja tot tornarà a ser com era ahir.
La vida és dura, filla, i cada dia
collporta els seus fatics, però els seus i prou;
ja no els d'ahir, tampoc encara els de demà..."
Parles amb causa i amb coneixement,
com qui aboca a la nafra un raig d'alcohol,
i bufes, altra volta, la ferida.
martes 21 de febrero de 2012
martes 14 de febrero de 2012
El meu micropoema per a Aayat. Participa-hi!
A l'arrel, la llibertat
--germina el cor de la terra.
Als teus versos, el demà
despuntant:
la primavera!
Penja-hi el teu a http://web.es.amnesty.org/micropoemas-bahrein/index.php
--germina el cor de la terra.
Als teus versos, el demà
despuntant:
la primavera!
Penja-hi el teu a http://web.es.amnesty.org/micropoemas-bahrein/index.php
domingo 12 de febrero de 2012
sábado 4 de febrero de 2012
Rancúnia
Viure amb rancúnia és viure a ran
d'una por difunta que romanceja
encara, arrossegant cadenes...
No vulgui el cor que el país del mai més
amb tu, es torni el país del sempre més
sense tu. No vulgui el cor viure a ran
d'una lluita entaulada a deshora.
Ara i aquí, eximir; ni minvar, ni marcir-se.
Guaita la sang, com s'escola sense raó!
d'una por difunta que romanceja
encara, arrossegant cadenes...
No vulgui el cor que el país del mai més
amb tu, es torni el país del sempre més
sense tu. No vulgui el cor viure a ran
d'una lluita entaulada a deshora.
Ara i aquí, eximir; ni minvar, ni marcir-se.
Guaita la sang, com s'escola sense raó!
martes 31 de enero de 2012
Poesia
Contra la narració contínua dels dies, el truc intermitent.
Contra els mals crònics de la carcanada, el trau net:
punció fins al moll. I, en girar cada cantonada,
l'encontre impossible.
Contra els mals crònics de la carcanada, el trau net:
punció fins al moll. I, en girar cada cantonada,
l'encontre impossible.
viernes 27 de enero de 2012
Tall
La pell no en té, d'orgull;
sucumbeix si la toca
l'enrabiada de l'aigua.
La pell no en sap, de sal
corcant genives.
La pell sap de la set.
I del deler dels porus
boquejant.
I del caire esberlat
de l'ona.
I del ferro
al llavi.
sucumbeix si la toca
l'enrabiada de l'aigua.
La pell no en sap, de sal
corcant genives.
La pell sap de la set.
I del deler dels porus
boquejant.
I del caire esberlat
de l'ona.
I del ferro
al llavi.
domingo 8 de enero de 2012
Màgia
No amaga el palmell clos cap tram de corda
que em resisteixi a deixar anar. No hi ha truc,
ni existeix aquell lloc que guardo per
a mi i que et fa malfiar de si
menes en va regnes d'or impossibles.
Guaita el palmell obert i digues si
albires, en plecs i artells, cap país
que no hagis trepitjat amb peus nus
algun vespre d'hivern buscant recer
o abric --l'esparadrap empara el polze
alaferit pel pelador de fruita.
Cap molla per aquí; cap molla per allà.
No amaga el buit macat que t'ofereixo
cap sí dissimulat sota la màniga. Tot és os,
i no és per omissió ni per reserva
que fermo el nus que sega l'encanteri,
que sóc aquest forat que et nega el niu.
No t'he robat cap sort; pots regirar butxaques.
que em resisteixi a deixar anar. No hi ha truc,
ni existeix aquell lloc que guardo per
a mi i que et fa malfiar de si
menes en va regnes d'or impossibles.
Guaita el palmell obert i digues si
albires, en plecs i artells, cap país
que no hagis trepitjat amb peus nus
algun vespre d'hivern buscant recer
o abric --l'esparadrap empara el polze
alaferit pel pelador de fruita.
Cap molla per aquí; cap molla per allà.
No amaga el buit macat que t'ofereixo
cap sí dissimulat sota la màniga. Tot és os,
i no és per omissió ni per reserva
que fermo el nus que sega l'encanteri,
que sóc aquest forat que et nega el niu.
No t'he robat cap sort; pots regirar butxaques.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
