dilluns, 27 de juny de 2016

A la bassa


Llei deslleial;
la veritat a la bassa.

Hi anirem a nedar;

és allà on no ens esperen
que ens trobaran a punt.

De sorpreses, d'aguaits,

serà la nostra lluita,
serem vers que s'agita;

la braçada, el treball

del cor entre parets.

L'estretor de la caixa

just permetrà al sospir
capbussar-se, i de nou

pernejar, nedar endintre
si no pot nedar lluny,

baixar al fons de la cel·la,

respirar les veritats
per la llei ofegades.

Hi anirem a nedar,

és allà on no ens esperen
que ens trobaran a punt.

És allà on tot recula

que tot pren embranzida.

Hi anirem a nedar.


diumenge, 19 de juny de 2016

Pèsol

Si et germinava un pèsol al pulmó                        
i en creixia una planta, sabries
què és morir-se de verdor, què és morir
tota branques.   I respirar l’ofec
de la llavor, i la laringe, vana,
no veure fi ni pressentir claror                               
enllà de la barana

del llavi, que empassà el botó rodó                     
pel conducte de l’aire;
pessic, arrel i brot, i cop de por.     
La por, que germinava. 


divendres, 3 de juny de 2016

"Forat" llegit per Toni Clapés

En Toni Clapés escriu sobre Forat a Sonograma. I jo, agraïda i feliç:)

http://sonograma.org/art/forat/

Vint-i-dos anys separen el primer llibre de Laura López Granell (Barcelona, 1968), Itineraris, del segon, Forat.Per a una persona que va començar la carrera literària amb un prometedor llibre de poemes i que, professionalment, s’ha dedicat a l’ensenyament de la poesia a l’Escola de l’Ateneu, resulta sorprenent, si més no, aquest llarg silenci. Però el silenci, ho sabem, no és tans sols absència de paraules; ni molt menys el capteniment de qui ha fugit.
I Laura no ha estat sense viure la poesia: des de fa temps, manté actiu —i molt actiu— un blog on afegeix textos seus i d’altri, reflexions, notícies, sempre entorn la poesia. Així el temps no s’ha escolat sense que la seva afinada sensibilitat abandonés, ni per un instant, el conreu poètic.
Llegir Forat és com obrir una finestra: l’aire fresc de la poesia penetra en el lector, com un bàlsam per a tant dolor com, també, envolta el llibre. Llegim: “Cada forat pot ser ferida o finestra” i “i ella, des del jo que el dolor li feia saber / va colpejar-se el cos”. I el lector queda atrapat en la xarxa de les reflexions que cada poema proposa. “Plou lluny de casa meva / i també dintre meu”.
Poesia del cos (de dona), poesia de la transparència, de l’expansió i de la contenció. Poesia de la quotidianitat i de la immanència.
Car la realitat és la consciència. “Pensar serà obrir el cercle tancat”.
Laura combina formes diverses, com un autèntic mostrari de les habilitats en què excel·leix: poemes en versos rimats, poemes breus, epigramàtics, proses afinades… Tots els registres semblen haver estat provats per dir-nos “Hi sóc, en el poema”.
Ressons de la Collobert d’Allò doncs, de la Marçal de Desglaç, de Silvia Plath. I de Ferrater, o de Parcerisas. I molta lectura de poetes anglesos, en aquella manera tan especial i bona d’acabar els poemes.
I una de les millors imatges per definir la poesia: “el poema en diu dansar, de caure”.
Text: Antoni Clapés

diumenge, 15 de maig de 2016

Lifting

Escorça d’elefant, pell de palmera,
llangardaix esqueixat, i un gram i mig de por
de les altures o, en cas no tenir-ne,
de por de la foscor. I coure-ho tot
a la vella marmita. 

Fer-ho bullir a foc lent 
durant vint anys.

Escórrer i triturar-ho tot ben fi.
Estendre la pomada resultant
per cara i coll. Respirar dolçament,
i retirar la crema amb un drap moll.




diumenge, 20 de març de 2016

Gravetat

Les coses cauen més a terra
quan no tens esma per alçar-les;
quan ets tu que has caigut, i elles són altes.




foto: Nil Martín López

dimecres, 9 de març de 2016

Emergència


És brut el vers que no serveix de res;
una mà fóra més, una carícia,
una manta, un brou calent, calçat sec.

Impostura, clamar? 
Els mots, oh, Jaccottet,
haurien de fer sentir, commoure, moure
bondats, però els fràgils signes giravolten,
són insectes que m’embruten la pàgina,
un regiment de potes. Potes, potes...;
moure’s per a no res.

Distreure el blanc, per no veure’m el buit
ple de greix, ara, 
engrut, poema.

I la denúncia com a coartada, fer-hi res!
I les paraules, una altra frontera: fer-hi res.

I una mà fóra més, 
un llit, uns llençols nets.





dimarts, 2 de febrer de 2016

Garriga

a l'altra punta d'aquest fil de vida, hi ha el mestre.

i el mestre sap, però calla,
per no restar al·licient als versos
ni estímul al planter
excitat de preguntes.

rellegir, rellegir-lo.
aquest silenci murri.

diu que també a nosaltres
ens caldrà anar a les fosques, al final del llibre.