dimecres, 8 de setembre de 2010

Feng shui

Les cartes manuscrites, les fotos, les llibretes
on guixava algun vers a tocar d'unes xifres
que sumaven pessetes. La maleta de pell,
les sabates vermelles a joc amb la maleta,
l'aparell d'ortodòncia, el barret de París,
els apunts de cinc anys de carrera, els vinils,
i la ploma violeta i la mini violeta
que van posar nerviós el nebot d'en Rubió
el dia de l'examen de gramàtica històrica
amb Badia i Margarit, i el clauer amb velles claus
que ja no obren cap porta d'aquest pis on encara
visc, i piles de roba que ja no em cap o em penja.

Tot és encara dins de les parets estretes
de la cambra dels hostes, al fons del passadís.
Sóc una golfa plena de mals endreços resa
el poema, i un llibre de feng shui em retreu:
tu ets el teu desordre.

Ni adéu al que va ser ni les portes obertes
al que pugui venir. Com engendrar promeses
enmig de tants cadàvers que haurien d'haver estat
enterrats ja fa temps i ara puden a mandra
i a pols i a dilació? Si la mandra sóc jo:
com un cargol avanço lentament i feixuga
sense estalviar al meu pas aquest rastre de runa,
l'escreix, l'allargament de la postergació.

La closca que arrossego és plena de rampoines
que es diuen casa meva, però la casa que vull
no té altells ni racons, trasters ni soterranis,
no deixa al pas dels dies rancúnies bavalloses
rere el sofà, ni apila correu brossa als calaixos,
vells rebuts, vells fracassos, vells extractes bancaris.

La casa que jo vull sap de mar i de fruita,
de finestres obertes on ensumar la sal
i acaronar la brisa amb parpelles i galtes,
tan nua com la fulla, tan despresa de tot
com la fulla despresa.

Per això ho llenço tot a les escombraries,
i hi ha mobles i feixos per baixar, al rebedor,
i esbatano les portes buscant el corrent d'aire
que m'ajudi a fer caure, aferraments, pretextos.

Tot plegat mentre em dic que de la nit no passa
fregar els plats i cassoles que m'embussen la pica,
que de demà no passa. I tot flaira més net.

Adéu al que va ser, i les portes, badades
al que hagi de venir. Feliç, il·limitada;
fora sostre, que els versos em siguin l'únic rastre:
el que, però, perdura.

14 comentaris:

  1. diu el diccionari que l'anarquia és desordre, i els anarquistes que és la màxima expressió de l'ordre.

    jo veig un desordre en tu molt ben col·locat.

    et felicito

    ResponElimina
  2. gràcies, guapu, em desendreço l'endreç tant com puc;)

    ResponElimina
  3. jo també vull una casa amb regust de mar i de fruita, i sobretot, sentir-me "tan despresa de tot com la fulla despresa"

    m'agrada molt com escrius, Laura.

    petons,

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, Maribel.Setembre és un bon mes per desprendre's de coses, abans de començar curs. Ja sé que ens veurem aviat;) Una abraçada!

    ResponElimina
  5. "jo veig un desordre en tu molt ben col·locat", Vicenç, ara que m'ho miro, quin primer vers més prometedor... Petons, poeta!

    ResponElimina
  6. dues cites encapçalaven el poema però el sistema em deia error cada cop que ho intentava, una de Joan Vinyoli (el vers "sóc una golfa plena de mals endreços..." pertany a un poema seu de Passeig d'aniversari) i una de Hölderlin ("però el que dura, ho funden els poetes")

    ResponElimina
  7. Sí! Ja en tinc ganes! Fins aviat!!! ;-)

    ResponElimina
  8. ai ai! Que identificada amb sento "La closca que arrossego és plena de rampoines
    que es diuen casa meva" estaves parlant del meu pis! He sentit que hi haurà una fira d'intercanvi a la barceloneta per la Mercè, aviam si el teu poema m'inspira i els cadàvers es reencarnen en objectes bonics per altres mans.
    La ploma violeta no la penso llençar, que ho sàpigues! Que ha estat molt activa aquest estiu tot i que ha anat canviant de color.
    Un petó, guapa, fins aviat!

    ResponElimina
  9. Pobra de tu que llencis la ploma violeta, treu-li la tinta, la sang, el suc, que ragi forever en tots els colors que ets i et diuen. Anna, guapa, un petó gros!

    ResponElimina
  10. Hola Laura,
    m'agrada molt com escrius.
    m'he sentit molt identificada en tot el que has escrit, l' unic que jo encara no tinc prou energia per fer net de totes les malendreces que omplen casa meva i colocar-les al traster, però estic en "ello" i ja arribarà el moment oportú.

    annna

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, Anna.
    No et pensis, que jo vaig començar molt forta endreçant però ara tinc estones de tot. Però un cop ho he escrit sembla que ja ho he fet;)

    ResponElimina