Posats a portar un pes,
dur el meu. La llibertat
i la seva fatiga,
que és la meva fatiga de ser jo:
--Pesa, l'amor; també
si és a un mateix.
Soc dos, cançó d'opòsits.
Ossada i sobrepès. La diferent
de mi, la duc amb alegria.
Sóc llast llestesa lluna
i la llosa llampec.
I soc dos i soc tres, amb mi
desacordada. I la corda
del vers que em ferma els jos al jo
i els arrossega tots.I els treballs d'aquest cos
plural, ambivalent, i aquest pes que s'eixampla
en goig i en discrepància.
La gravetat m'és llei
i és, alhora, la força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada