dimarts, 27 de juny de 2017

Amor mirall

Posats a portar un pes, 
dur el meu. La llibertat
i la seva fatiga,

que és la meva fatiga de ser jo:
--Pesa, l'amor; també
si és a un mateix. 

Soc dos, cançó d'opòsits.
Ossada i sobrepès. La diferent 
de mi, la duc amb alegria. 
Sóc llast llestesa lluna     
i la llosa llampec.

I soc dos i soc tres, amb mi 
desacordada. I la corda 
del vers que em ferma els jos al jo 
i els arrossega tots.I els treballs d'aquest cos
plural, ambivalent, i aquest pes que s'eixampla
en goig i en discrepància.

La gravetat m'és llei
i és, alhora, la força.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada