dimarts, 16 de juny del 2009

Laura

Quan va morir l'avi Josep
la mare va trobar-li en un racó del bitlleter
un paperet on hi deia el meu nom.

Rebregava trossets d'estimació,
esgarrapava noms a la memòria,
també el teu, Gemma; els seus: Nil, Martí, Andreu...

I ara un secret de l'avi viu amb mi,
en el trosset de vida manuscrita
que duc al cor del moneder.

4 comentaris:

  1. Molt emotiu, Laura. L'avi viu en un paperet. Cuida'l.

    ResponElimina
  2. Caram, aquest fragment em recorda una cosa de l'argument d'una de les primeres novel.les que vaig ressenyar al blog:

    http://elracodelasolsidablogspotcom.blogspot.com/2009/04/litratura-de-la-bona-casa.html

    Molt profund, el que has escrit

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Laura. Els poemes més profunds son aquells que ens pertanyen només a nosaltres i només nosaltres els podem sentir.

    ResponElimina