diumenge, 1 d’agost de 2010

És com un ball

És com un ball, inefables els girs
Vicent Andrés Estellés


Dies d'agost llargs i lluents i buits, i calms com l'horitzó.

Pensaments:
ulls d'oli
que m'esquitxen l'aigua,

llunes de quitrà,

illes de fosca
en l'oceà de llum;

com llunes negres
en la faldilla acampanada blanca que faig girar i girar i...

Les pors, en cada gir,
són forats negres
duts a la deriva.

6 comentaris:

  1. M'agradaria saber, punyetera, com t'ho fas per encabir un troç de mi en cada vers.
    Ja s´´e (virus doble tilde, no ´´es contagi´´os, per``o d'un molest...) que escrius des de la teva ``anima, per``o m'hi trobo tot sovint.
    T'envejo, Laura.

    ResponElimina
  2. La imatge d'aquest poema, Pep, la hi dec a un alumne meu professor de belles arts (gràcies Pere), que en parlar-li jo de les pors com de taques negres esquitxant un oceà de llum, va dibuixar-me una faldilla blanca a topos negres. La faldilla és la vida que fem girar quan la ballem, i si girem és per eixordar els forats, més encara a l'estiu... Petons!

    ResponElimina
  3. Em fa pensar en els dervitxos, Laura!!! I voldria afegir que, de les pors, en treiem la fortalesa per veure-hi a través.Petonets, espero que l'estiu hagi anat rebé!!!

    ResponElimina
  4. No pensava en els dervitxos, però ja entenc que t'hi faci pensar. És la vida que roda, alegre a l'estiu, com una faldilla blanca esquitxada de topos negres. Petons, Sandra!

    ResponElimina
  5. Ai, Laureta, la por, sempre la por...com ens ho farem per treure-la del damunt? Si trobes la manera, ja ho saps, sóc aquí. Per cert: és preciosa, la poesia.

    ResponElimina
  6. jo miro de fer-la fugir girant! ballant! Moltes gràcies, Mercè, bonica.

    ResponElimina