diumenge, 24 d’octubre de 2010

Tardor

De la tardor de les llibretes cauen
els fulls occits.

Les lletres xopen les voreres.

De les branques dels braços
cauen els versos,
fins a deixar-me
nua.

Exposada als ulls crus del vostre hivern.

4 comentaris:

  1. Genial la teva tardor: vulnerabilitat i bellesa juntes.

    Petons

    ResponElimina
  2. que xulo, Laura!!
    Inspiradíssim. M'encanta.

    ResponElimina
  3. ...i la bellesa és justament en la vulnerabilitat. Gràcies, Maribel!

    ResponElimina
  4. escrivim la nuesa, i sí, és inspirador! Gràcies, Anna!

    ResponElimina