dimecres, 10 de novembre de 2010

Lladre

Torna la por on l'has trobada,
lladre més que lladre,
torna'm la por que era meva,

i endu-te aquesta mena de fe
amb què m'enverines:

el pes
de l'alegria
amb què dia a dia vas
engrandint-me les butxaques.

Pesen com feixos, les rialles lleugeres.
Llastren, com sacs de sorra,
els mots i els besos.

L'amor, altra volta l'amor resplendent
cau suau com una ploma
de plom: alabatre colgat a l'infern

de l'abric. Com dur el cor ancorat
al folre d'un miratge.

5 comentaris:

  1. Quina passada!
    Emocionant, original, és fantàstic!
    Les dues últimes estrofes m'agraden moltíssim.

    ResponElimina
  2. Preferim la por coneguda a una nova alegria, o sense confiança l'amor esdevé un llast.
    Anna, Blanca, una abraçada.

    ResponElimina
  3. Salut, Adolf, i moltes gràcies per treure el cap pels meus Jardins!

    ResponElimina