diumenge, 15 d’abril de 2012

No és el mateix

No és el mateix un arbre
per a un ocell que per a un piròman,
per a un turista que per a un penjat.

No és el mateix un arbre
vist des d'un paracaigudes que des de
sota terra, des de l'arbre veí
que des d'una estrella, des dels barrots
de la presó que des del tallamar.

No és el mateix, si el miro
sentint-me enamorada, colèrica, trista,
generosa o procaç.

En canvi, un silenci teu per resposta
és un silenci en totes les llengües del món;

un masculí vegetal llenyós d'uns cinc metres
d'alçària mínima amb un eix simple o
tronc, el qual lleva unes branques gruixudes de
les quals surten ramificacions menys engruixides
i així successivament fins arribar als branquillons
més prims. Silenci universal:
callen igual tots els diccionaris del món.

Quan no hi havia ponts, tampoc retrets;
quan no era possible travessar el riu.

És ara, quan els ponts se'ns multipliquen,
que tota omissió esdevé deliberada.

Multiconnectada, orelles tota.
Calles, i jo, pensant-me si emigrar
d'aquest arbre o cremar-ne les arrels
per evocar aromes que et facin senyals de fum, ponts
de fum que t'enduguin enrere.

I si de l'arbre en faig la barca per travessar el riu?
I si, cop de destral, en faig un pont?
Però has de ser tu. I espero rere les pantalles
com abans rere les finestres; xarxes disponibles,
està vostè connectada, senyal òptima, dos
kilobytes per segon.

No és el mateix un arbre
vist des del niu que des del gronxador.

Mai la llibertat no havia estat tan engabiada.
Mai la gàbia no havia estat tan gran.

5 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Núria, va començar sent un joc de punt de vista i mira, no sé jugar sense cremar-me;)

    ResponElimina
  2. Quantes gàbies! pobra llibertat!
    Felicitats! Mariola

    ResponElimina