diumenge, 23 de novembre de 2014

Dissonància

Estimar no és desaparèixer, i el vers
no vol ser una consigna d'autoajuda.

M'hi du la violència soterrada,
la por als ulls de la dona sotmesa de grat,
feta callar (que calla) perquè vol,
perquè ha triat callar, i era lliure de fer-ho.

No és lliure qui vol ser qui no voldria mai que fos
la seva filla. No us creieu mai del tot els desitjos;
per nostres que els sentim, estan domesticats!

I la bombolla de percepció ens enganya,
gàbia imaginària: si goses posar-la en dubte,
desapareixerà. I, si amb ella l'amor,
doncs no era amor. I si, amb ella, el vers,
doncs era una consigna d'autoajuda.

Usa'l i llença'l. I surt al món a estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada