diumenge, 29 de març de 2009

L'escuradents

Escric com l'escuradents
burxa el cau de la brutícia
amagada entre les dents.

Malgrat la blancor postissa
i l'or dels queixals comprats
esmusso cada forat
corcat, i amb vers esmolat
(fil dental, seda, sedal)
en trec veritats de fons
podrides a les genives.
Furgo nervi, carn i espina.

Escric, i és rossegar l'os
amb la millor dentadura.

5 comentaris:

  1. Hola, qualsevol blog que parli de cultura m'interessa. Si vols passar pel racó de la solsida ja ho saps.

    ResponElimina
  2. gràcies mireia, passo pel teu racó segur!

    i moltes gràcies als heu tret el cap per aquí i em feu comentaris i enhorabones via correu electrònic,sigueu benvinguts al meu jardí i adobeu-lo amb més comentaris!

    ResponElimina
  3. Escura el temps, que passa ràpid
    escura els jardins que van amunt.
    Gràcies per la poesia.

    ResponElimina
  4. i com ens entestem, tots, eh, mercè, a escurar i escurar, i a escriure i a escriure. Gràcies guapa.

    ResponElimina