dilluns, 30 de març de 2009

Noctàmbula

La por és noctàmbula: ara et mira amb uns ulls
rodons com les taronges
que espremeràs demà quan et despertis;

demà a ple sol terrors escorreguts
degotaran
la vitamina àcida;

demà
(la molla dels malsons
és xopa de certesa),
de la polpa de la por en faràs suc.

Sec del mullat,
o rius de les sequeres.

És en premsar el fruit de la fosca que se'n destil·la la llum.

4 comentaris:

  1. Caram! És una barreja entre "inquietud" i "sensibilitat", una combinació meravellosa!

    Salutacions des del racó de la solsida.

    ResponElimina
  2. la por és la inquietud resultant de l'excés de sensibilitat. Gràcies Mireia.

    salut

    ResponElimina
  3. Em sembla genial aquesta poesia
    De les nostres ombres, en podem treure llum.
    Es saber-ne o atrevir-se a mirar-les

    ResponElimina
  4. És així, Ignasi, si més no jo hi crec i em serveix. Moltes gràcies per passar pels Jardins i deixar-hi les teves reflexions!

    ResponElimina