La por és noctàmbula: ara et mira amb uns ulls
rodons com les taronges
que espremeràs demà quan et despertis;
demà a ple sol terrors escorreguts
degotaran
la vitamina àcida;
demà
(la molla dels malsons
és xopa de certesa),
de la polpa de la por en faràs suc.
Sec del mullat,
o rius de les sequeres.
És en premsar el fruit de la fosca que se'n destil·la la llum.
Caram! És una barreja entre "inquietud" i "sensibilitat", una combinació meravellosa!
ResponEliminaSalutacions des del racó de la solsida.
la por és la inquietud resultant de l'excés de sensibilitat. Gràcies Mireia.
ResponEliminasalut
Em sembla genial aquesta poesia
ResponEliminaDe les nostres ombres, en podem treure llum.
Es saber-ne o atrevir-se a mirar-les
És així, Ignasi, si més no jo hi crec i em serveix. Moltes gràcies per passar pels Jardins i deixar-hi les teves reflexions!
ResponElimina