divendres, 15 de maig de 2009

Ales

Per a la Carmen Comes

En ala delta, en globus aerostàtic,
en avió, en coet, en helicòpter,
vestida d’astronauta o de poeta,

deixar anar el llast acumulat dels anys,
deixar-lo caure al buit,
i el pas feixuc del temps,
i el pes caduc de carns
tibants sota les robes,
deixar-los morir,
avui.

Ingràvides, reals, ben lluny de les presons,
lliures de pell i prosa, nues
del propi cos,

alçar versos al vol.

I de tot el que fórem,
i del que ja no som,

només servar-ne uns ulls de divuit anys
amb què contemplar el món a tanta alçada.

2 comentaris:

  1. Que bonic això de volar, Laura!
    Cercar nous horitzons i veure-ho tot amb una mirada nova.
    Margarida

    ResponElimina
  2. El llast, sovint, cau pel seu propi pes. Això si, com de més amunt caigui més esmicolat quedarà.

    ResponElimina