Els poetes posem paraules a la por
per mantenir-la lluny, per no sentir-la al cos;
la clavem al paper,
la convertim en mots;
cranquegem uns graons
i es fa poca, petita,
com un senyal al front
o una sutura al mapa.
És la distància, el vol, que ens dóna l'avantatge.
A tanta alçada
ResponEliminam'ha fugit la por.
Jaume
vós si que en sabeu de volar :-)
ResponEliminaLa por cal tenir-la a ratlla, ben lluny. I t'ho dic jo!!! té gràcia, jo...que sóc una poruga compulsiva que mira de no ser-ho.
ResponEliminal'addicció a la por, com totes, demana agafar distància de la droga dura, i el poema és una manera de fer-ho, una altra, és la ironia, però què et diré mercè que no sàpigues?
ResponEliminaLa por no ens ha de fer por. Si juguem amb ella es farà petita.
ResponEliminaMargarida