divendres, 1 de maig de 2009

Alçària

Els poetes posem paraules a la por
per mantenir-la lluny, per no sentir-la al cos;

la clavem al paper,
la convertim en mots;
cranquegem uns graons

i es fa poca, petita,
com un senyal al front
o una sutura al mapa.

És la distància, el vol, que ens dóna l'avantatge.

5 comentaris:

  1. La por cal tenir-la a ratlla, ben lluny. I t'ho dic jo!!! té gràcia, jo...que sóc una poruga compulsiva que mira de no ser-ho.

    ResponElimina
  2. l'addicció a la por, com totes, demana agafar distància de la droga dura, i el poema és una manera de fer-ho, una altra, és la ironia, però què et diré mercè que no sàpigues?

    ResponElimina
  3. La por no ens ha de fer por. Si juguem amb ella es farà petita.
    Margarida

    ResponElimina