dijous, 16 d’abril de 2009

Resolució

y contra mi, de nuevo
--por encima de todo, ser feliz—
voy a tomar esa resolución.
Jaime Gil de Biedma



Arrossego un sac d’agonies sense fons.
Rossego un sac de pors.
Sego un cul de sac, cec
com un pou sense fonts.

Guspireges a prop, goig lluent, alegria
rajant; enllà la runa meva, rius.
I el pou sec deleja el doll.
I el gris et vol el groc.

Mercadera sagaç,
canvio sac de gemecs
per llàntia vella.

En el bescanvi,
besllum d’amor,
ball de rialla,
fuig el dolor
(fuig, amb ell, també el so).

Frego el metall, però el geni
dels versos
que s’arraulia al sac,
entre les agonies,
ha abandonat el cau corcat pel goig.

Escric, i ara el poema em nega tot desig.

2 comentaris: