diumenge, 11 d’abril del 2010

parets vives




8 comentaris:

  1. és el jardí vertical del Caixaforum de Madrid

    ResponElimina
  2. Això anava a dir. És a Madrid. A mi el jardí vertical em va agradar molt, però l'edifici, per fora, gens. Massa angles o clavar-te un pinyo. Per dintre, millor. Petó.

    ResponElimina
  3. Mercè, a mi el que m'agrada és el verd que s'enfila edifici amunt, tots podem ser parets vives si deixem que s'hi enfilin els versos. Per cert, com van els teus projectes? Petó!

    Blanca, benvinguda!, gràcies per llegir-me.

    ResponElimina
  4. Ostres, Laura, fins que no he vist la tercera foto mai no hagués dit que era un edifici de Madrid (se'n nota, no, que no trepitjo gaire la capital?). Qualsevol penya-segat de qualsevol barranc, semblava. Açò sí, tenia pinta de "cárcava", com li diuen als de la meseta, i no de barranc mediterrani, els meus.

    Petons i fins un altre encontre.

    Ah..., na Palònia i en Primer se'n recorden molt de tu. Enyoren qui entenia el seu llenguatge.

    ResponElimina
  5. Pep, jo he estat uns dies a Madrid per feina, i em va fer gràcia fotografiar el seu jardí vertical i penjar-lo amb els meus.
    Petons i bona escriptura!

    ResponElimina
  6. és bonic.

    seria bonic que creixessin jardins verticals a tots els edificis

    ResponElimina
  7. El cas és que no creixen,semblen espontanis però són pur artifici: tècnica, construcció, arquitectures vives. Com els versos!

    ResponElimina