a les rodes dels somnis?
I què, si un dia més
he d'ajornar les fites?
I què, si em torneu
a passar al davant?
Em feu a mans pretextos excel·lents
per mai no inventar res,
per mai guanyar cap premi,
per mai plantar cap arbre,
per mai alçar paraula,
per mai gravar cap disc.
La coartada és perfecta: benvolença.
Altruisme, bondat, filantropia...
I ni pena, ni glòria, ni risc.
Un cant a l'optimisme??
ResponEliminaSi et ve de gust passar pel meu blog hi trobaràs recomanacions per Sant Jordi, Laura.
Salutacions
ufff, nena, què dir?
ResponEliminaun cant a donar-se permís, i un xic donar-se canya, amb sentit de l'humor si pot ser ;-)
ResponEliminagràcies Mireia, m'hi passaré!
ResponEliminaufff, still alive, c'est la vie...
subscric
ResponElimina