dimecres, 26 de maig del 2010

Amb el cor a la mà

Bondat de doble tall:
cou tot allò que cura.

Quan l'amor és penyora,
la penyora és flagell,
flagell la pietat
i pietat, malura.

Que, en nom de l'obra pia,
l'amor és impostura:
confon esforç i estudi
i colzes i diluvi
amb la llicenciatura.

Plaga de planys, l'amor
que en donar es contractura,
i en tòrcer cria als plecs
retrets com floridura.

Entumits de verdet,
percudits pel batall,
doblegats per ventura,

els sants s'immolen i
passen factura.

6 comentaris:

  1. Fuet! Fuet!
    S'ha acabat la complaença!

    ui, quina classe la de demà, ja tremolo.

    ResponElimina
  2. No sé perquè tremolen els teus alumnes, però jo, com sempre amb tu, ho faig d'emoció.
    I és que ets una punyetera que em fas possar els cabells de punta.
    Potser per açò sempre que puc em pas a llegir-te.

    ResponElimina
  3. Estic aquí rellegint els teus jardins, i caram, que bons aquests racons. Aquest poema és una passada

    Anna Pantinat

    ResponElimina