dimecres, 12 d’octubre del 2011

El cofre

"Per escriure has de tenir consciència
d'estil, d'artesania, i de la pròpia mort".
Jaume Cabré

Amb consciència de mot i consciència de mort,
que escriure és joc: el joc on em jugo la vida,
invento la mentida on desar els collarets,
els anells i les brides d'or, i el mapa difunt.

Invento fum, que el fum és la pell de la flama;
que el fum és la barana on s'aboca la fe.
Invento el vers, que el vers és la pell de la por.

Al fons de les ninetes i als polsos i als turmells
fogueres soterrades m'encenen els poemes:
veritats que mosseguen malgrat no tenir dents.

Invento el mos, que el mos és el crit de la fam;
que el mos és ham, reclam, caiguda d'ulls, escot.
Invento el brot, que el brot és el braç de la flor.

Brases, les primaveres; brasa, el cos consumit;
i al full, com focs follets, fatus interrogants.
.
Amb consciència de mot i consciència de mort,
que escriure és perdre el joc i guanyar-hi la vida.

6 comentaris:

  1. M'agrada, i quan arribi l'horabaixa, el llegiré asseguda a la branca d'un roure abans no el despulli l'hivern.

    ResponElimina
  2. Bufff m'ha encantat Laura, espero que el curs hagi arrencat amb força, una pena no poder gaudir.lo!

    Salut i tinta!

    ResponElimina
  3. gràcies, Víctor, que bé saber de tu per aquí. el curs ha arrencat, sí, amb el bon record dels companys de l'estiu. que la poesia sigui amb tu!

    ResponElimina