dilluns, 8 d’abril de 2013

Riu

Les paraules de sempre ja no suren.

La sorra en xucla els llots; queden forats
com petges de taquígraf a la vora
del riu, l'aigua desapareix, romanen
les grafies, un sot que el corrent allisa,
arena llisa i prou, corrent i prou,
no-res.

Les paraules de sempre ja no suren.

El riu de sempre porta
paraules noves.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada