La sorra en xucla els llots; queden forats
com petges de taquígraf a la vora
del riu, l'aigua desapareix, romanen
les grafies, un sot que el corrent allisa,
arena llisa i prou, corrent i prou,
no-res.
Les paraules de sempre ja no suren.
El riu de sempre porta
paraules noves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada