dilluns, 6 de maig de 2013

El lleó


Quan el rugit del lleó travessa els barrots
només queda repetir-se: "no en pot sortir".
Amb tot, no podràs, ni lleó ni rugit, fer-los desaparèixer...

Que el rugit t’eriça el borrissol del clatell
algunes nits, tan cert i tan present com tu
mateix? A mi no cal que m'expliquis l'esforç
titànic que és entomar el bleix i repetir-se:
"no en pot sortir". I, sense girar el cap, seguir
caminant, tothom indiferent al teu pols
secret amb la por, soldat, amor meu, seguir
caminant malgrat i valent; malmès, desarmat i petit i sense
cap reconeixement, cap altra premi que el coratge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada