divendres, 2 d’agost de 2013

Si demà

Si retenir les pauses entre els glops
o els glops entre les pauses. Si demà
els únics sis seran adversatius
i l'últim no, la primera pregunta,
que agonitza.

Quantes vegades sentir-te dir calla. I callar-ho
a crits, que la raó se'm mor, se'm mor...!

Si el dubte.

Si enterrar-les, les pauses, entre glops;
si els glops, entre les pauses. I la pols

atrapant ja les articulacions dels mobles.



4 comentaris:

  1. Trist, que reflecteix una realitat en estat cru i en quedes copsat per la força del seu sentiment, difícil de ser explica't, perquè és dubte, dubte que clama auxili o clama canvi. Preciós.Toques fils de ben dendins

    ResponElimina
  2. Dubte que clama, i què sinó la poesia? Gràcies, Ignasi!

    ResponElimina