Si retenir les pauses entre els glops
o els glops entre les pauses. Si demà
els únics sis seran adversatius
i l'últim no, la primera pregunta,
que agonitza.
Quantes vegades sentir-te dir calla. I callar-ho
a crits, que la raó se'm mor, se'm mor...!
Si el dubte.
Si enterrar-les, les pauses, entre glops;
si els glops, entre les pauses. I la pols
atrapant ja les articulacions dels mobles.
o els glops entre les pauses. Si demà
els únics sis seran adversatius
i l'últim no, la primera pregunta,
que agonitza.
Quantes vegades sentir-te dir calla. I callar-ho
a crits, que la raó se'm mor, se'm mor...!
Si el dubte.
Si enterrar-les, les pauses, entre glops;
si els glops, entre les pauses. I la pols
atrapant ja les articulacions dels mobles.
Preciós!
ResponEliminaGràcies!:)
ResponEliminaTrist, que reflecteix una realitat en estat cru i en quedes copsat per la força del seu sentiment, difícil de ser explica't, perquè és dubte, dubte que clama auxili o clama canvi. Preciós.Toques fils de ben dendins
ResponEliminaDubte que clama, i què sinó la poesia? Gràcies, Ignasi!
ResponElimina