dilluns, 22 de juny de 2015

Fer-te el camí tan pla

Fer-te el camí tan pla que jo em torni camí
i, dels sospirs desats, fer-ne l’herba dels marges,
alguna flor, un cargol... Fer-me camí de terra.

I que el cargol, la flor, al pas deixis enrere,
sense aturar-te a veure’ls. Sense aturar-te a veure’m.

O que em siguis camí, que hi pugui anar descalça
de tan llis, i que, als marges, hi desis les raons,
alguna flor, un cargol...

I que jo no endevini, amb la mirada dreta,
ni la flor ni el cargol, i que no t’endevini.

O, tots dos, ser-nos prada, tots dos, tornar-nos llit
de flors i de sospirs, de raons i d'herbada.

I trepitjar cargols, cases, sense saber-ho.



6 comentaris:

  1. Bonic poema, Laura!
    Passat l'enamorament, potser podríem vigilar de no trepitjar els cargolets i les flors?

    ResponElimina
  2. Ja tens raó, August, potser podíem. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Realment bonic. Per llegir-lo mil vegades més

    ResponElimina