http://sonograma.org/art/forat/
Vint-i-dos anys separen el primer llibre de Laura López Granell (Barcelona, 1968), Itineraris, del segon, Forat.Per a una persona que va començar la carrera literària amb un prometedor llibre de poemes i que, professionalment, s’ha dedicat a l’ensenyament de la poesia a l’Escola de l’Ateneu, resulta sorprenent, si més no, aquest llarg silenci. Però el silenci, ho sabem, no és tans sols absència de paraules; ni molt menys el capteniment de qui ha fugit.
I Laura no ha estat sense viure la poesia: des de fa temps, manté actiu —i molt actiu— un blog on afegeix textos seus i d’altri, reflexions, notícies, sempre entorn la poesia. Així el temps no s’ha escolat sense que la seva afinada sensibilitat abandonés, ni per un instant, el conreu poètic.
Llegir Forat és com obrir una finestra: l’aire fresc de la poesia penetra en el lector, com un bàlsam per a tant dolor com, també, envolta el llibre. Llegim: “Cada forat pot ser ferida o finestra” i “i ella, des del jo que el dolor li feia saber / va colpejar-se el cos”. I el lector queda atrapat en la xarxa de les reflexions que cada poema proposa. “Plou lluny de casa meva / i també dintre meu”.
Poesia del cos (de dona), poesia de la transparència, de l’expansió i de la contenció. Poesia de la quotidianitat i de la immanència.
Car la realitat és la consciència. “Pensar serà obrir el cercle tancat”.
Laura combina formes diverses, com un autèntic mostrari de les habilitats en què excel·leix: poemes en versos rimats, poemes breus, epigramàtics, proses afinades… Tots els registres semblen haver estat provats per dir-nos “Hi sóc, en el poema”.
Ressons de la Collobert d’Allò doncs, de la Marçal de Desglaç, de Silvia Plath. I de Ferrater, o de Parcerisas. I molta lectura de poetes anglesos, en aquella manera tan especial i bona d’acabar els poemes.
I una de les millors imatges per definir la poesia: “el poema en diu dansar, de caure”.
I Laura no ha estat sense viure la poesia: des de fa temps, manté actiu —i molt actiu— un blog on afegeix textos seus i d’altri, reflexions, notícies, sempre entorn la poesia. Així el temps no s’ha escolat sense que la seva afinada sensibilitat abandonés, ni per un instant, el conreu poètic.
Llegir Forat és com obrir una finestra: l’aire fresc de la poesia penetra en el lector, com un bàlsam per a tant dolor com, també, envolta el llibre. Llegim: “Cada forat pot ser ferida o finestra” i “i ella, des del jo que el dolor li feia saber / va colpejar-se el cos”. I el lector queda atrapat en la xarxa de les reflexions que cada poema proposa. “Plou lluny de casa meva / i també dintre meu”.
Poesia del cos (de dona), poesia de la transparència, de l’expansió i de la contenció. Poesia de la quotidianitat i de la immanència.
Car la realitat és la consciència. “Pensar serà obrir el cercle tancat”.
Laura combina formes diverses, com un autèntic mostrari de les habilitats en què excel·leix: poemes en versos rimats, poemes breus, epigramàtics, proses afinades… Tots els registres semblen haver estat provats per dir-nos “Hi sóc, en el poema”.
Ressons de la Collobert d’Allò doncs, de la Marçal de Desglaç, de Silvia Plath. I de Ferrater, o de Parcerisas. I molta lectura de poetes anglesos, en aquella manera tan especial i bona d’acabar els poemes.
I una de les millors imatges per definir la poesia: “el poema en diu dansar, de caure”.
Text: Antoni Clapés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada