Que la sorra ho sap tot, de qui trepitja,
si corre o si camina sense rumb;
si és gos o si és ocell, gota de pluja.
Sap la força del pas i el pes que du.
La sorra du el seu pes: saber-ho tot.
Fins que una nova onada
n’esborri tot record. 
Magnífic! Acabo de descobrir el teu blog. si tots els poemes tenen aquesta força, m'hi quedaré enganxat.
ResponElimina