diumenge, 5 d’abril del 2009

Mai no seràs grisa



aquest poema estira un vers de Jordi Valls
gràcies, Jordi!


Mai no seràs grisa,
aura, oreig o brisa,
mai no seràs grisa.

Malgrat espernegui la vida enforcada
per l'ham de la gana, per la crueltat
gratuïta, agra,
cendrosa de viure;
malgrat la grisor del full de periòdic
on raja l'arpó;

malgrat la blancor negra, quotidiana,
que trama la por
i en fa una divisa,

mai no seràs grisa.

Onada de flama, la llengua vermella
l’entrefosc atia;

al roig,
a l’encesa,
abranda la plana

i adéu calma llisa.

Mai no seràs grisa,
aura, oreig, o brisa,
mai no seràs grisa;

només cal llegir-te.






3 comentaris:

  1. Ja et vaig comentar que de poesia ni hi entenc gaire, però transmet una aura de quiteud, i això és suggerent!

    ResponElimina
  2. Laura, molt poètics aquests tres mots per designar el vent. Un vent que ens empeny a tots a tirar endavant, malgrat els contratemps i la trama de la por (tal com tu dius). M'agrada el comentaria final: "només cal llegir-te". Cert, hem d'estar atents a l'oreig del vent.
    Margarida

    ResponElimina
  3. gràcies Margarida, per la teva lectura de l'oreig poètic, i pels teus versos de sant jordi! feliç diada

    ResponElimina