dissabte, 30 de maig de 2009

Treva

Escric pel gust d'escriure:
gust de secret, potser,
i el regust en serà,
potser, la veritat.

Escric el desajust:
l’ofec,
el dol de l’òrfena,
la coïssor, ¡ escric
un desig infinit:

si la vida era lluita,
el cos com armistici;
contra la guerra, el vici
o el bàlsam del deliri
al cor de les ferides.

Antídots de la prosa,
tu i jo, i la poesia.

La pell contra la por,
la pell contra la por,
la pell contra la por;
la pell i la paraula.

2 comentaris:

  1. És que la por dona molt de si. En el fons qui no té por viu una mica menys segur. Molt en el fons, però.

    ResponElimina
  2. Sí que dóna de sí! i ja he vist a la finestra teva que el tema tb et mou. ptnts

    ResponElimina