Escric pel gust d'escriure:
gust de secret, potser,
i el regust en serà,
potser, la veritat.
Escric el desajust:
l’ofec,
el dol de l’òrfena,
la coïssor, ¡ escric
un desig infinit:
si la vida era lluita,
el cos com armistici;
contra la guerra, el vici
o el bàlsam del deliri
al cor de les ferides.
Antídots de la prosa,
tu i jo, i la poesia.
La pell contra la por,
la pell contra la por,
la pell contra la por;
la pell i la paraula.
És que la por dona molt de si. En el fons qui no té por viu una mica menys segur. Molt en el fons, però.
ResponEliminaSí que dóna de sí! i ja he vist a la finestra teva que el tema tb et mou. ptnts
ResponElimina