dissabte, 19 de setembre de 2009

Viure la vida


Estiu: un nou viatge o un nou ajornament?
No és pas viure la vida, això que fem,
que, per lluny que fugim, en tornar,
ella serà asseguda al llindar de
casa nostra com un marit banyut,
per retreure’ns que fa vint-i-vuit dies
en vam marxar amb les claus i les xancletes,
que vam oblidar el niu per un amor més jove.

I, com l’home oficial i diferit,
la vida ens somriurà condescendent,
desfarem juntes les maletes i farem
el sopar a quatre mans.
I fins farem l’amor melangiosament.
I fins admetrem que l’hem enyorada un xic.
I fins potser ens en tornarem a enamorar.

Que per lluny que viatgem, que per lluny que somniem,
la vida sempre ens espera
i sempre hi tornem,

tot i els arrauxats dies de calor
que ens hauran d’omplir les tardors i els hiverns de sospirs, de pensaments impurs i de poemes,
fins que torni a florir la promesa d'estiu:
un nou viatge, un nou
ajornament.

4 comentaris:

  1. Ja pensava que havies oblidat que tenies un bloc. T'estavem esperant amb delit! Quin viatge és millor que la vida mateixa i les sorpreses, unes millors i altres pitjors, que ens amaga a cada passa? Igual que un viatge. Igual. Però sense programa previ, sense poder prreveure que passarà ni on anirem. Un viatge que hem de fer feliç.

    ResponElimina
  2. tu si que en saps, mercè, gràcies per ser al meu bloc més fidel que jo marteixa! petons

    ResponElimina
  3. et llegeixo i et rellegeixo... en silenci, amb tu i per ami

    ResponElimina