Viure la vida

Estiu: un nou viatge o un nou ajornament?
No és pas viure la vida, això que fem,
que, per lluny que fugim, en tornar,
ella serà asseguda al llindar de
casa nostra com un marit banyut,
per retreure’ns que fa vint-i-vuit dies
en vam marxar amb les claus i les xancletes,
que vam oblidar el niu per un amor més jove.

I, com l’home oficial i diferit,
la vida ens somriurà condescendent,
desfarem juntes les maletes i farem
el sopar a quatre mans.
I fins farem l’amor melangiosament.
I fins admetrem que l’hem enyorada un xic.
I fins potser ens en tornarem a enamorar.

Que per lluny que viatgem, que per lluny que somniem,
la vida sempre ens espera
i sempre hi tornem,

tot i els arrauxats dies de calor
que ens hauran d’omplir les tardors i els hiverns de sospirs, de pensaments impurs i de poemes,
fins que torni a florir la promesa d'estiu:
un nou viatge, un nou
ajornament.