diumenge, 6 de desembre del 2009

Orgull

Cap carrer no durà mai el nom del meu pare,
cap biblioteca, cap mercat. El seu nom,
que avui llegeixo imprès per primer cop
en un diari: ha mort cristianament,
no serà mai en cap enciclopèdia
ni a la contracoberta de cap llibre
ni rubricant pintures de museu. El nom
que vull que dugui avui aquest poema:
López i Fabregat, Josep, és i serà
desconegut, romandrà sols en la memòria
d’alguns: pare d’ofici, amant espòs, amic,
avi de vocació i de devoció, secret
poeta autor de pàgines inèdites que hauran
estat coixí, influència vital i literària
de la desconeguda, impublicada, nova,
original, inèdita lópez que sóc.

7 comentaris:

  1. El teu pare estarà orgullós de tu, allà on sigui. Per què li cal el nom d'un carrer si la seva filla el porta a la memòria i li escriu un poema com aquest?Que content deu estar ara, llegint això!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Mercè! Moltes gràcies, Yeral!

    Ahir feien a tv3 un reportatge sobre els caps d'Argelais, el meu avi hi va ser als 17 anys, va sobreviure a la tuberculosi i en tornar va treballar de forner, va ser pare i avi i besavi i va viure més de 80 anys.

    La meva família (com la de tants d'altres) és plena d'herois anònims, i em sento hereva de l'heroïcitat i de l'anonimat a parts iguals. Potser perquè trobo que l'anonimat fa més heroiques les lluites. Com diu Altaió: L'orgull del toro és la pobresa del prat.

    ResponElimina
  3. Quanta raó tens, Laura. L'anonimat heroic és el l'heroisme més preuat i més difícil.
    M'ha encantat el poema i m'ha fet recordar al meu pare (gómez i no lópez, però també anònim i sense carrer que el recordi).
    Bon any, Laura, per a tu i per a tots els que estimes.

    ResponElimina
  4. Hola Pep! Que bé que avui ens apropin les paraules, i ens duguin, a cadascú, a records i a amors i a esculls i a bromes i boires semblants i alhora diferents. Quina sort els versos! Molt bon any i gràcies pels teus comentaris. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Cada vegada que et llegeixo parlant del teu pare penso que afortunats aquests records i com d'orgullós estaria de tu.
    Que bonic el poema.

    ResponElimina