dilluns, 25 de gener de 2010

Fuga

Flames blaves al mirall: baf de focs
fatus. L'alè d'un drac cuadeserra
no em faria, avui, esmolar més el vol.

Urpes blaves a frec, esgratinyant-me el glaç
com els malsons d'infància i
com les velles preguntes. Unglots contra el
cristall, temuts per coneguts:
en cada urpada retrobo la fera
que en caure el dia em bleixa al fons dels ulls.

Escric per sortejar el propi reflex.
En ales dels mots m'alço, i és debades.

6 comentaris:

  1. "...en cada una retrobo la fera/que en caure el dia em bleixa al fons dels ulls."
    Laura: genial, m'encanten aquests versos.
    Angels Gomà

    ResponElimina
  2. Uauuuuuuu!!!
    M'ha enganxat l'inici: "Flames blaves al mirall: baf de focs / fatus."
    Fantàstic!

    ResponElimina
  3. Poemes al mirall, tothora; i que bé, Iol, que t'agradin.

    ResponElimina
  4. Mai no t'alces debades en ales dels molts,
    i sempre, valent, sorteges les urpes esmolades.
    Els bàfols pudents que enmascaren el mirall
    mai m'impediran reflexar-me.

    I, si l'evocació no és adient, que de poeta en tinc poc, sempre em puc permetre distorsionar en Ponç i dir que...

    m’estimava i m’estim amb un cremat amor.
    Mentre me mir segrec ara, estigmat, poesia.

    ResponElimina
  5. Ponç i Pep contra el baf, poesia és lucidesa. Una abraçada!

    ResponElimina