dilluns, 1 de febrer de 2010

Clark Kent

Per anar de superman per la vida
se n'ha de ser molt, per això molts herois
ho duen en secret. Així es reserven
el dret a no respondre sempre a totes
les necessitats: "no et veig, autocar
a punt d'abismar-te; no et veig, gosset
a frec de ser xafat", diuen alguns
migdies de diumenge, mentre tasten
un vermut i unes olives, guardats
rere el vestit i la corbata grisa.

El batec blau desat, l'essa afogant
a sota la camisa. I fan ben fet:

quan som més herois del que podem
acabem retraient als altres la pròpia generositat,
i els retrets no tenen res d'heroic.

4 comentaris:

  1. molt bo, Laura!
    ara m'has donat una idea per la setmana que ve...

    ResponElimina
  2. gràcies, Anna!, i me n'alegro, dijous en parlem!

    ResponElimina
  3. Només m'ha calgut
    posar-te a "favoritos"
    ...

    ResponElimina