fatus. L'alè d'un drac cuadeserra
no em faria, avui, esmolar més el vol.
Urpes blaves a frec, esgratinyant-me el glaç
com els malsons d'infància i
com les velles preguntes. Unglots contra el
cristall, temuts per coneguts:
en cada urpada retrobo la fera
que en caure el dia em bleixa al fons dels ulls.
Escric per sortejar el propi reflex.
En ales dels mots m'alço, i és debades.
"...en cada una retrobo la fera/que en caure el dia em bleixa al fons dels ulls."
ResponEliminaLaura: genial, m'encanten aquests versos.
Angels Gomà
gràcies Àngels, petons!
ResponEliminaUauuuuuuu!!!
ResponEliminaM'ha enganxat l'inici: "Flames blaves al mirall: baf de focs / fatus."
Fantàstic!
Poemes al mirall, tothora; i que bé, Iol, que t'agradin.
ResponEliminaMai no t'alces debades en ales dels molts,
ResponEliminai sempre, valent, sorteges les urpes esmolades.
Els bàfols pudents que enmascaren el mirall
mai m'impediran reflexar-me.
I, si l'evocació no és adient, que de poeta en tinc poc, sempre em puc permetre distorsionar en Ponç i dir que...
m’estimava i m’estim amb un cremat amor.
Mentre me mir segrec ara, estigmat, poesia.
Ponç i Pep contra el baf, poesia és lucidesa. Una abraçada!
ResponElimina