Feng shui

Les cartes manuscrites, les fotos, les llibretes

on guixava algun vers a tocar d'unes xifres

que sumaven pessetes. La maleta de pell,

les sabates vermelles a joc amb la maleta,

l'aparell d'ortodòncia, el barret de París,

els apunts de cinc anys de carrera, els vinils,

i la ploma violeta i la mini violeta

que van posar nerviós el nebot d'en Rubió

el dia de l'examen de gramàtica històrica

amb Badia i Margarit, i el clauer amb velles claus

que ja no obren cap porta d'aquest pis on encara

visc, i piles de roba que ja no em cap o em penja.

Tot és encara dins de les parets estretes

de la cambra dels hostes, al fons del passadís.

Sóc una golfa plena de mals endreços resa

el poema, i un llibre de feng shui em retreu:

tu ets el teu desordre.

Ni adéu al que va ser ni les portes obertes

al que pugui venir. Com engendrar promeses

enmig de tants cadàvers que haurien d'haver estat

enterrats ja fa temps i ara puden a mandra

i a pols i a dilació? Si la mandra sóc jo:

com un cargol avanço lentament i feixuga

sense estalviar al meu pas aquest rastre de runa,

l'escreix, l'allargament de la postergació.

La closca que arrossego és plena de rampoines

que es diuen casa meva, però la casa que vull

no té altells ni racons, trasters ni soterranis,

no deixa al pas dels dies rancúnies bavalloses

rere el sofà, ni apila correu brossa als calaixos,

vells rebuts, vells fracassos, vells extractes bancaris.

La casa que jo vull sap de mar i de fruita,

de finestres obertes on ensumar la sal

i acaronar la brisa amb parpelles i galtes,

tan nua com la fulla, tan despresa de tot

com la fulla despresa.

Per això ho llenço tot a les escombraries,

i hi ha mobles i feixos per baixar, al rebedor,

i esbatano les portes buscant el corrent d'aire

que m'ajudi a fer caure, aferraments, pretextos.

Tot plegat mentre em dic que de la nit no passa

fregar els plats i cassoles que m'embussen la pica,

que de demà no passa. I tot flaira més net.

Adéu al que va ser, i les portes, badades

al que hagi de venir. Feliç, il·limitada;

fora sostre, que els versos em siguin l'únic rastre:

el que, però, perdura.