cou tot allò que cura.
Quan l'amor és penyora,
la penyora és flagell,
flagell la pietat
i pietat, malura.
Que, en nom de l'obra pia,
l'amor és impostura:
confon esforç i estudi
i colzes i diluvi
amb la llicenciatura.
Plaga de planys, l'amor
que en donar es contractura,
i en tòrcer cria als plecs
retrets com floridura.
Entumits de verdet,
percudits pel batall,
doblegats per ventura,
els sants s'immolen i
passen factura.
Fuet! Fuet!
ResponEliminaS'ha acabat la complaença!
ui, quina classe la de demà, ja tremolo.
potser sí que tenies raó ;-)
ResponEliminaNo sé perquè tremolen els teus alumnes, però jo, com sempre amb tu, ho faig d'emoció.
ResponEliminaI és que ets una punyetera que em fas possar els cabells de punta.
Potser per açò sempre que puc em pas a llegir-te.
Ets un sol, Pep, moltes gràcies!
ResponEliminaEstic aquí rellegint els teus jardins, i caram, que bons aquests racons. Aquest poema és una passada
ResponEliminaAnna Pantinat
Hola Anna, moltes gràcies!Un petó!
ResponElimina