Escric com l'escuradents
burxa el cau de la brutícia
amagada entre les dents.
Malgrat la blancor postissa
i l'or dels queixals comprats
esmusso cada forat
corcat, i amb vers esmolat
(fil dental, seda, sedal)
en trec veritats de fons
podrides a les genives.
Furgo nervi, carn i espina.
Escric, i és rossegar l'os
amb la millor dentadura.
Hola, qualsevol blog que parli de cultura m'interessa. Si vols passar pel racó de la solsida ja ho saps.
ResponEliminaT'enllaço. Fins aviat
ResponEliminagràcies mireia, passo pel teu racó segur!
ResponEliminai moltes gràcies als heu tret el cap per aquí i em feu comentaris i enhorabones via correu electrònic,sigueu benvinguts al meu jardí i adobeu-lo amb més comentaris!
Escura el temps, que passa ràpid
ResponEliminaescura els jardins que van amunt.
Gràcies per la poesia.
i com ens entestem, tots, eh, mercè, a escurar i escurar, i a escriure i a escriure. Gràcies guapa.
ResponElimina